Feia molt temps que ho tenia a tasques pendents i ara ho vaig poder fer gràcies als amics d'ERC que m'hi van convidar, i a qui torno agrair.
L'altre dia vaig anar a un ple del Parlament de Catalunya. Més que per veure què hi deien, aquest continguts es poden seguir fàcilment per la xarxa, el que em feia gràcia de veure eren les formes, les maneres de tot plegat.
En podria escriure un post molt llarg de només un matí a la ciutadella, però segur que moltes coses ja son sabudes per tots. Em quedo amb una reflexió que tenia a l'entrar i que vaig reafirmar.
Si amb els governs d'en Pujol ens vam creure que teníem un Parlament, ara ja tenim clar que aquesta institució esta lligada de mans i peus per fer front a les nostres necessitats, i això allà es percep fàcilment. Alhora que també es veu que hi han diputats que s'esforcen per que això canviï i d'altres que breguen per que tot segueixi igual. Però ara hi ha molta gent que volem que aquest Parlament, el nostre, ho sigui de debò.
